Escolti i miri, miri.
Hi ha principi i no fi,
si no reacciona i si,
acciona lluita i com dir…
Que no existeix un destí.
Sembri si vol recollir,
res canviarà si així viu,
viu encauat dins es niu.
És difícil sortir,
vivim en una espiral.
Educats per dir si,
quan tot va fatal!
Exèrcit de maniquins,
poble sense moral…
i aquí uns pocs enriquits,
decideixen què val.
Zona de confort, ‘romp’!
Zona de confort, ‘romp’!
Apunta i tira-li més fort!
Apunta i tira-li més fort!
Escolti i tiri, tiri.
Apunti i tiri més fort,
‘romp’ zona de confort,
regui i cultivi es seu hort.
Cerqui com ser feliç,
riquesa no és un partit,
només un guanya si un perd,
més rics són més empobrits!
Aquest cercle viciós,
et té perdut i confós.
Educats per tenir,
por a voler decidir!
Exèrcit de maniquins,
poble sotmès i lleial.
Confort ens manté adormits
i despertar fa mal.
Zona de confort, ‘romp’!
Zona de confort, ‘romp’!
Apunta i tira-li més fort!
Apunta i tira-li més fort!

