A la perfecció del teu pla no hi ha lloc per a nosaltres, obligats a acceptar-ho, determinats per disseny. Desaparec dins de l’espiral mentre ballem una dansa mortal, em dilueixo en les corrents d’aquest immens mar de temps. Em vaig allunyant inflexiblement, en un punt sense retorn, em dilueixo en les corrents d’aquest immens mar de temps. Obsolet, anul·lat, desmuntat, esborrat. Potser, després d’aquest dol no deixarem d’existir, potser, al final del camí ens retrobarem.

Published On: 20/05/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /