XXV Cementiri de Sinera. La mar respira calma

Alta
proa. Per lliures/ camins d’aigua, l’esvelta/ barca que jo manava./ Els ulls
sabien/ tot el repòs i l’ordre/ d’una petita pàtria./ Com necessito/ contar-te la
basarda/ que fa la pluja als vidres!/ Avui cau nit de fosca/ damunt la meva
casa./ Les roques negres/ m’atrauen a naufragi./ Captiu del càntic,/ el meu
esforç inútil,/ qui pot guiar-me a l’alba?/ Ran de la mar tenia/ una casa, un lent
somni.