Vull estimar-te
Sense tindre pressa
Com un esmorzar de diumenge
Vull abraçar-te així
Tant a poc a poc i així
com creix una planta
sense adonar-te mai
Vull començar un camí sense retorn
No sé ben bé encara qui ets
Però amb el que sé
Jo ja en tindria prou per estimar
Tot lo teu món
Vull fer l’amor amb tu
Com quan en un capvespre
La mar li fa al sol
I es fonen en l’aigua
I vull cuidar-te
com el pa a la farina
La mel a les abelles
La mar a la gavina
Vull , vull començar
Un camí sense retorn
No sé ben bé qui ets
Però amb el que sé
Jo ja en tindria prou
Per estimar tot el teu món
