“Ves-te’n del meu cap que crec que m’agrades”
és més o menys el que et vaig dir al llit.
Vaig saber de tu ara fa set setmanes
i et vaig parlar per comentar un tuit.
Suposo que et va fer gràcia,
i a mi que t’enfadis quan perds al parxís.
Tu no m’expliques els drames,
i jo els vull sentir.
Hi ha tantes coses que ens fan por,
en la vida i en l’amor,
que t’ho veig en la mirada
i vull abraçar-te i te m’has fos.
Ara vull saber de tu,
fas el món més divertit,
i sinó doncs a reveure
que és nit freda per ser abril.
Estic fent això perquè ja no em parles
jo també hagués triat curar el meu cor,
potser m’ha anat bé per l’ego i la calma
que em queda quan faig una cançó.
Suposo que quan coneixes a algú,
després de viure un gran amor,
tot ho compares i passes factura als records.
Hi ha tantes coses que ens fan por,
en la vida i en l’amor,
que t’ho veig en la mirada
i vull abraçar-te i te m’has fos,
ara vull saber de tu
fas el món més divertit,
i sinó doncs a reveure
que és nit freda per ser abril
Hi ha racons d’aquesta por,
que fan mal, encara, avui.
Ara, soc lluny d’aquests dies on patim.
Tot l’amor que porto a dins,
que m’abrigui just avui
que és nit freda per ser abril.
