Vull pensar sempre en tu. Plorar per tu. Per tu, morir. Per tu, renéixer, viure. Fugiré. Et miraré. Tornaré a escriure versos d’amor. D’amor sóc trist i bru. O tirar lluny un cor massa madur. Que seriós el món, l’amor, ser lliure! Lliure, i aquest turment es vol adscriure a la pell, al cervell! Lliure, i insegur! On aniré que sigui lluny de llavis, de cabells? M’enduré els meus propis glavis, el propi foc per recordar unes mans. Sortiré al camp. Diré a la terra: Ets bella, més que l’amor. T’estimo més que a ella. La pau… Te’n rius? No trobaré descans.

