Vull que la vida sigui així,
com quan fes el que fes tot era nou per mi
i no em tombava res.
Com trobo a faltar els amics,
vull viatjar en el temps,
vull ser com aquelles nits invencibles.

Vull ballar-li un reggae a allò impossible,
una vida imprevisible, trepitjar tots els camins
i més endins i fent cançons.
Vull veure florir altres mons,
que caiguin llamps i trons.
I que el riu s’emporti els ponts de la injustícia.

Vull, vull, vull molt,
i sempre em sembla poc, molt poc.
Comptant que llençaria el món al foc.

Vull pujar a tots els trens,
és l’hora dels valents,
la por té totes les dents d’or.
Vull que se m’enriqueixi el cor,
que empobreixin els rics.
Vull que tothom tingui sort menys els podrits.

Vull tocar amb els dits l’alegria
o això és el que voldria.
Imagino com seria fer-ho amb tu.
Jo vull conèixer, aprendre i perseguir horitzons,
rumb a allò desconegut i deixar
que allò viscut es transformi en cançons.

Vull, vull, vull molt,
i sempre em sembla poc, molt poc.
Comptant que llençaria el món al foc.

Eu quero sonhos voando no céu,
quero a vida mais perto do chão que o menino
que já esqueceu preencha o seu coração
Quero a gente que seja legal quero chuva
molhando o sertão quero tempo
para te agradecer quero te conhecer irmão.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /