Voler dormir, no sentir,
no ser.

Tanco els ulls i el cap
se m’omple de vermells;
sangpresa de geranis,
d’esbatanades roses roges,
de clavells carmesí amb
pètals com dents plenes de sang.

No poder dormir. I tots
aquests vermells, brunzents,
a dins.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /