Voldria sentir el bategar
de la mar barrejant les onades.
Voldria sentir el grinyolar
d’un timó de fusta mal corcat.
Voldria veure festejar
un lluç amb sirenes mirades
perquè un dia tu em vas ensenyar
que els somriures sempre han sigut armes.
Perquè un dia tu em vas ensenyar
a volar sense plomes ni ales.
Volar ben alt.
Sense plomes ni ales.
Volar ben alt.
Que els somriures sempre han sigut armes.
I podré ballar un vals sota el far
d’una lluna que pesca borratxa
dins aquella taverna del port
on les ànimes canten la sort.
I et podré mirar amb els ulls tancats,
com la nit il·lumina les flames.
I et podré besar els llavis,
privats de mirades, sentències infames.
I et podré besar els llavis,
mullats per la sal d’una mar enrabiada!
Volar ben alt.
Sense plomes ni ales.
Volar ben alt.
Que els somriures sempre han sigut armes.
