Si m’embrutes, t’emmascaro!
Què?, què?…
Pagueu i entreu, xics i grans,
i veureu la pasterada del teatre abunyolat.
Pom, pom…
Beckett, Adamo, Ionesco… Tararí!
Ionesco… Tararí!
Beckett, Adamo, Ionesco… Tararí!
Brossa, Pedrolo, Arrabal…
Si m’embrutes, t’emmascaro!
Què?, què?…
Afluixeu i entreu germans,
les poltrones a pesseta i les cadires a ral,
esnobs i pòtols de franc….
Però a vegades fan bitlles, els del seny damnificat
“Se m’arrapen conquilles a desdir,
creixen arreu de mi molses estranyes.
He naufragat, temps ha, i resto encara
sentimental il·lús al cul de sac de les antimuntanyes,
des d’on pretenc la mà enguantada de gust
que em desperti la pell i les entranyes”.
Bon vent!, crido a la mala gent.
Què de tots els animals,
sovint l’home és el més fals.
Volem amor i llibertat, votem per la sinceritat.
Lluny les trampes i el joc brut,
d’aquest món tan mal fotut. ] Si les coses rutllen llises,
tots serem uns bons minyons:
Molt ben parits!
Però si sents tocar campanes,
no t’amaguis pels racons:
Amunt i crits!
Si les coses rutllen llises,
tots serem uns bons minyons:
Però si sents tocar campanes,
no t’amaguis pels racons:[ Bon any!, crido al fidel company… ] Volem amor i llibertat, votem per la sinceritat.
Lluny les trampes i el joc brut,
d’aquest món tan mal fotut
