Amb tu he caigut
molt fortament en les passions
i he pujat al cim del món,
i ja de camí he aprés
a seguir com si no res:
a viure sense esperar, només
que ens trobem de tant en tant
i que açó tire endavant.
En el futur
qui sap si tindrem més temps,
ara malauradament
açó no dona per a més;
i ningú té la culpa de res…
Jo que no volia relacions
perquè ja n’estava fart
amb tu vaig fer una excepció…
I no espere que ningú
comprenga els meus sentiments,
quan no cal saber-ne res
i estimar és suficient.
La setmana entrant
me’n vaig fins no sé quan.
depèn del treball.
Et tiraré a faltar, i ho saps… I tant
