Deixa el teu llit t’esperen a la feina.
pren la teva dutxa, fes-te ràpid cafè
busca’t una roba per confondre’t amb la massa
saps que obrint la porta no hi haurà més remei.
Trenca la nit del teu pobre cor
crida el teu nom i crida’t ben fort.
Tira’t a terra en el cel que has trobat
mira l’empremta dels que abans han passat
viu la teva pròpia vida
corre, ves fora, surt de la gran ciutat
digues adéu a tot allò que has deixat
viu la teva pròpia vida.
Han estat anys de solitud
dins d’un mar ple de plors d’altres.
Saps que no és veritat el que la gent diu cada dia
que val tot la pena si és que hi ha un bon final
hi ha qui viu per viure i és feliç amb la rutina
si és aquest el fi digue’m on és el sentit.
Trenca la nit del teu pobre cor
crida el teu nom i crida’t ben fort.
Tira’t a terra en el cel que has trobat
mira l’empremta dels que abans han passat
viu la teva pròpia vida
corre, ves fora, surt de la gran ciutat
digues adéu a tot allò que has deixat
viu la teva pròpia vida.
