Hi ha motius per a ploure o fer-se núvol.
Hi ha miracles esperant
mentre mires a altra part.
Univers incontrolable:
ja ho saps,
que tot va d’aprendre a caure.
Hui un pardal ha vingut a la finestra
i tu estaves tremolant,
dins del llit i feta un drap.
I ha tornat sol al seu arbre,
cantant
que tot va d’aprendre a caure.
I una avió camí de l’aeroport
ha creuat el cel de Quart
i t’has vist allà dalt,
viatjant pel món,
mirant com tot es fa menut
i et cap als ulls
i et cap al cap
i et veus a tu dins del collage
tombada a un llit d’ocells callats.
Viure sempre va d’aprendre a viure.
El relat només l’escrius
mentre busques els motius.
Petits mons ballen amables
-no els veus?:
ballen amb tu sense caure.
I una avió camí de l’aeroport
ha creuat el cel de Quart
i t’has vist allà dalt,
viatjant pel món,
mirant com tot es fa menut
i et cap als ulls
i et cap al cap
i et veus a tu dins del collage
tombada al llit,
ocell callat.
