-Vindrà l’hivern! i en la plana
la boirada sobirana
tancarà l’ultima flor,
i xisclant, batent d’aletes
fugiran les orenetes
oblidant tot el que mor.
-Vindrà l’hivern! i a manades
partiran remolinades
les fulles verdes d’estiu,
i de les branques mes velles
mort de fred cauran amb elles
dos petites dintre un niu.
-Vindrà l’hivern! i aquells dies
en que perfums i harmonies
s’hauran perdut en 1’espai,
nostres cors, lluny de glaçar-se,
viuran sols per estimar-se
com no s’han estimat mai.

