Som petjades de vides llunyanes
que ens expliquen qui som.
D’on venim. On anem.
Són històries petites. llegendes a mida.
Que algú fa renéixer al moment
menys pensat de tots.
Escoltem amb la boca badada.
Assentim quan de sobte
ens assalta un record.
Fem que no amb el cap
quan n’hi ha algun que exagera.
I ens tallem quan creiem
l’anècdota és molt millor.
I és normal que tothom
arraconi els detalls
que a ningú ve de gust recordar.
I és normal que entre tots
anem polint l’argument.
La memòria millora amb els anys.
Hem construït el millor dels passats.
I és tan real
Hallellujah
Si d’aquí un temps sóc vida llunyana,
que una nit sense avís es presenta a sopar.
Una nit de Nadal
entre neules i cava,
disculpeu-me si no he fet
res gaire espectacular.
I si us plau, que tothom arraconi els detalls:
Tots els cops que m’hauré equivocat.
I si us plau, entre tots aneu polint l’argument
que segur bona falta em farà.
Tots els cops que m’hauré equivocat
que segur bona falta em farà.
