Virtuosos i tuaregs tocant el timbal
a les portes de la catedral.
Abans no s’ensorri el cel han vingut al festival
secretàries, nudistes i algun municipal.
La rotllana dels parats belluga i s’encén
el mirall on es mira la gent.
Cavallets i gronxadors aclareixen la foscor.
Brolla, brolla el sortidor.
La lluna en un cove si vols i no dols.
Els poetes i els forners arriben a peu
a ocupar la Central de Correus.
La duquessa i el carter ja són una sola veu,
hinduistes, flamencs i abonats al Liceu.
Els lampistes, vacil·lant amb les connexions
de neurones i revolucions.
Cavallets i gronxadors aclareixen la foscor.
Brolla, brolla el sortidor.
La lluna en un cove si vols i no dols.
Taixidors republicans i el bisbe de Vic
discutint damunt d’un elefant.
Poc a poc es van obrint les consciències i les mans,
els sonàmbuls desperten, els carrers esclatant.
Vota el carro repartint tortura d’amor
per a aquells que no en tenen mai prou.
Cavallets i gronxadors aclareixen la foscor.
Brolla, brolla el sortidor.
La lluna en un cove si vols i no dols.
Un batec original s’escolta per tot,
els ciclistes travessen el foc.
Grocs, mulates i esquimals despullats de protocol
com les fades dansaires, homes, déus i animals.
A la plaça s’hi han ‘juntat sublims i vulgars,
la llavor de la vida estel·lar.
