Sembla tan fàcil estimar-se bé
Tenir la vida escrita en un paper
Des d’un arbre contemplar-ho tot
I creure que podria ser, potser, no ho sé
Sembla que res no pugui caure mai
I que trencar-se un dia no existeix
Però quan em miro trobo tants forats
De les bales que m’han disparat
Saltaré tan fort amunt que no em veuran
perquè seré molt lluny, perquè seré molt lluny
Sento el vertigen
Sota els meus peus tot és petit i em veig immens.
Sento el vertigen
I s’accelera el meu batec el pensament
És tan bonic i tan brillant sortir volant quan t’han volgut tombar
Sento el vertigen
I ara veig molt més enllà
Caiguda lliure
Les ferides i el verí del cor
Ja no juguen cartes a la sort
I respiro molt millor que abans
Esperant per fer un pas endavant
En picat pel fet de no saber
Dibuixant encara qui vull ser
Faig intents per abraçar la por
Sé que demà em podrien dir que no
Saltaré tan fort amunt que no em veuran
perquè seré molt lluny, perquè seré molt lluny
Sento el vertigen
Sota els meus peus tot és petit i em veig immens.
Sento el vertigen
I s’accelera el meu batec el pensament
És tan bonic i tan brillant sortir volant quan t’han volgut tombar
Sento el vertigen
I ara veig molt més enllà
Caiguda lliure
Quan hi penso és quan m’ofego
Si sumo cada intent de fer-ho tot tan diferent
Mai és fàcil estimar-se bé
La vida no s’escriu a un sol paper
Des de l’arbre i ja puc veure-ho tot
I sé que no estic sol
Sento el vertigen
Sota els meus peus tot és petit i em veig immens.
Sento el vertigen
I s’accelera el meu batec el pensament
És tan bonic i tan brillant sortir volant quan t’han volgut tombar
Sento el vertigen
I ara veig molt més enllà
