Abraça’m -demanaves.
Embraceable you, diu
la teva veu, alhora
estripada i lluent.
Abraça’m: i et faltava
un any per al final.
Sento els vasos com dringuen
i els morts que t’aplaudeixen:
clavegueres de venes
arrosseguen l’espessa
melodia d’un saxo.
És aquella veu negra que fregava
els blancs graons de marbre,
o cridava en un esbronc
d’algun bordell de Harlem.
La veu que, com la pluja,
rentava el sutge als vidres
d’una presó de dones.
La veu dels estranys fruits penjats dels arbres
en l’immens Sud del món.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /