N’hi ha que es mouen segons el vent,
Percebent-ne la direcció
Posant-s’hi de cara si els va a favor
Restant immòbils quan és que no
Que el mestral ens agafi confessats…
Amb els peus apunt per córrer
Amb la paraula a la punta de la llengua
Amb l’adéu paït de casa
Amb les sabates ben cordades
Amb la força per tocar de peus a terra
Amb la boca plena de paraules tendres
Amb l’estómac llest per escoltar
Amb l’orella disposada a sentir
Amb la pell eriçada
Amb els ulls humits per digerir
Amb el cor petit
Amb el cor patit
Amb el cor petit, petat de ràbia.
N’hi ha que es mouen segons el vent,
Percebent-ne la direcció
No sap si brindar de tramuntana
o abandonar-se a embogir del tot.
