Venen temps
que t’allunyen,
i altres temps
que et deixen aturat.
Ve una llum
que t’aixeca,
i veus la noia
com si estigués volant.
Oh, el vell món
no deixa de rodar,
amb el arbres fins al cel
que mai cauran,
venen temps.
Tu i jo érem convictes,
les nostres ànimes
vam deixar anar.
Estava be
quan donàvem,
i així guardàvem
el que vam deixar.
Oh, el vell món
no deixa de rodar,
amb el arbres fins al cel
que mai cauran,
venen temps.
