Enfilat a la cadira,
amb el cinturó cordat,
soc igual que un astronauta
que viatja per l’espai.

Poso el nas a prop del vidre
i puc veure el món sencer.
Veig, veig!
Què veus?
Per la finestra veig tot el carrer.

Un senyor escombriaire,
una iaia amb un gosset,
el quiosc ple de diaris
i dos nens amb patinet.

A davant del nostre cotxe
hi ha un goril·la molt pelut.
És l’anunci del zoològic
que han penjat a l’autobús!

El semàfor té vergonya
I ara s’ha posat vermell.
Frenem, frenem!
Frenem i ens aturem.
  El pas zebra està pintat per a qui vulgui travessar. Ratlles blanques, ratlles negres… Quin color vols trepitjar?
  També veig uns nens que em miren des del cotxe del costat. Fan ganyotes, em fan riure, jo m’amago i trec el cap.
  Poso el nas a prop del vidre i puc veure el món sencer. Veig, veig! Què veus? Per la finestra veig tot el carrer.
  Cau la pluja sobre els vidres, viatgem al fons del mar. Els paraigües són meduses; les persones, calamars.
  Poso el nas a prop del vidre i puc veure el món sencer. Veig, veig! Què veus? Per la finestra veig tot el carrer.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /