Veig, sento i penso que enganyes el cor
i prens camins que no et porten enlloc.
I et veig trampejar el temps amb més temps,
quan saps que passa de pressa i corrents,
quan saps que passa de pressa i corrents.
Tens sort, obre bé els ulls.
No et deixis perdre
aquesta oportunitat.
Saps que sóc a l’altre costat
del món dels homes sense cap
no tinc res a justificar.
Quan siguis al sol
seré allà esperant.
Deixa que t’estimi
i tots dos navegant
farem del camí
el nostre millor destí.
Veig, sento i penso que ja no et conec
i que han fugit els somnis que hem compartit.
Busco dreceres per recobrar
falses promeses i fer-les realitat,
falses promeses i fer-les realitat.
Tornem a començar,
no ens deixem perdre
aquesta oportunitat.
El mestre ara és el passat
que ens ha ensenyat com ser més forts,
com esborrar els pitjors errors,
sense res a justificar.
