Tira eixa pena, solte la meua
i anem, que no és dia de plorera.
Deixa la llosa, pren esta rosa,
que hui anem amb l’ànima encesa.
Buida’m el cap, plena’m el got,
deixa que et pose l’orella al cor,
que el tens desastrat, igual que jo.
Ja ho plegarem tot quan s’amague el sol.
Saps que descaradament
jo també vull fugir d’este femer.
Cançons, amistat, la recepta i el remei.
Moríem a les lletres, renaixíem al cantar,
les pors són de boira i amb la llum escamparan.
Si tu poses les ales jo t’invente tot un cel,
assaborim el dia com si fos l’últim anhel.
Jo vull que m’agafes de la mà i oblidar els estels.
Jo vull enlairar-me al teu costat, valentes jugades.
Jo vull celebrar que som ara i ací, que vinguen tronades.
Tindre’t a prop, burlar la sort,
vestir les ferides, pintar-les d’or.
Gaudir-ho com mai, desitjar que no acabe
i abans que s’amague el sol…
Juga-li a volar, juga-te-la pels teus.
Porte les cançons a la pell i al cabell.
Tu dona-li corda, fes que no s’apague,
dona’m altre abraç per si les forces fallen.
Tota la penya despertant, expectant, esperant,
volen vore’t en el ball, bro,
jo vull que m’agafes de la mà
per poder levitar.
Jo vull enlairar-me al teu costat, valentes jugades.
Jo vull celebrar que som ara i ací, que vinguen tronades.
Tindre’t a prop, burlar la sort,
vestir les ferides, pintar-les d’or.
Gaudir-ho com mai, desitjar que no acabe
i abans que s’amague el sol …
Jo vull enlairar-me.
Jo vull escapar-me.
Que vinguen tronades,
desplega les ales,
tornem a mostrar-les,
farem que no acabe!
Jo vull enlairar-me al teu costat, valentes jugades.
Jo vull celebrar que som ara i ací, que vinguen tronades.
Tindre’t a prop, burlar la sort,
vestir les ferides, pintar-les d’or.
Gaudir-ho com mai, desitjar que no acabe
i abans que s’amague el sol…
