Cada cop millor
I per primer cop
ho veig tot de color rosa i es deforma el sol
Cada cop més bo
toco els teus acords
i que corrin els rumors que el run-run el tinc jo
Poc a poc, de veritat, la vainilla m’atrapa
Puc deixar-ho escapar, puc deixar-hi tot el meu cos
i ja menys feta pols, m’anticipo no em guanyen
Ara que no penses, tot passa a ser millor
(puc deixar-ho escapar, puc deixar-hi tot el)
(deixar-ho escapar puc deixar-hi tot)
És quan menys hi penses quan tot surt per si sol
(puc deixar-ho escapar, puc deixar-hi tot el)
(deixar-ho escapar puc deixar-hi tot el meu)
Cada cop millor
i quan menys hi penso surt sol
m’apareixen versos que s’enreden
no els faig ni jo
i és que tot se’m fa més suau
vull firmar si us plau
viure aquest cap de setmana em val (em val)
Ara que no penses, tot passa a ser millor
(puc deixar-ho escapar, puc deixar-hi tot el)
(deixar-ho escapar puc deixar-hi tot)
És quan menys hi penses quan tot surt per si sol
(puc deixar-ho escapar, puc deixar-hi tot el)
(deixar-ho escapar puc deixar-hi tot el meu)
Poc a poc, de veritat, la vainilla m’atrapa
(puc deixar-ho escapar, puc deixar-hi tot el)
Puc deixar-ho escapar, puc deixar-hi tot el meu cos
i ja menys feta pols, m’anticipo no em guanyen
(puc deixar-ho escapar, puc deixar-hi tot el)
Puc deixar-ho escapar
Ara que no penses, tot passa a ser millor
(puc deixar-ho escapar, puc deixar-hi tot el)
(deixar-ho escapar puc deixar-hi tot)
És quan menys hi penses quan tot surt per si sol
(puc deixar-ho escapar, puc deixar-hi tot el)
(deixar-ho escapar puc deixar-hi tot el meu)
Amb qui vols i com tu vols
sents la vainilla entrar al teu cos i
Amb qui vols i com tu vols
sents la vainilla entrar al teu cos
(puc deixar-hi tot el meu)
