No hi ha ningú, quina dissort, a Enlloc!
Puix que només a Enlloc la vida és digna,
digna però impossible. Qui es resigna
a viure on no hi ha espai, és a dir, lloc?
I si he de parlar clar: ni temps tampoc.
On no hi ha espai ni temps tot és benigne.
A Enlloc sols hi ha no-res, i encara poc.
