Tothom mira endavant, ningú mira endarrere
El primer no veu ningú, i té tot un món a l’esquena
És la cursa social, tu no et quedis enrere
No prenguis mal, aquí ningú t’espera
Volen ser el primer, tothom se sent segon
Somien el diner, no se’ls passa la son
Jo no vull ser el primer, jo vull ser part d’un món
On saber qui ser, i poder ser qui som
I tothom corra
Tothom amb pressa mentre va caient la sorra
D’un rellotge vell que per dins els fa córrer
Tothom amb pressa mentre va caient la sorra
I tothom corra…
Deixa’m explicar-te com es el món d’Urras
Un planeta ple de ciència i cultura
On s’ha inventat l’agricultura i l’escriptura
Però que ha oblidat la pròpia cura
Passa set en l’abundància
La pressa i l’ànsia és qui governa a la ignorància
Condemnant, la infància a la vagància, l’elegància a l’arrogància,
Convertint la tolerància en vigilància,
Per tirar endavant, no cal de deixar algú enrere
Per poder ser algú, no has de fer una carrera
Si oblides la tardor, no busquis primavera
Pregunta’t a dins teu quin és l’eix de la terra
I tothom corra…
