Les closques i pellofes, escames i plomes…
Els conductes!
Les pues, les cames, les meuques, les flames…
Extremitats!
Sempre apareix una nova pell:
la natura del serpent.
L’abisme a casa, el buit rere la pantalla.
Un món que és pura façana.
He dit: pura façana!
Sempre apareix una nova pell,
del qui té i el qui no té.
Remordiments i pensaments
sobre el que altrament hauria pogut ser.
Pensaments, remordiments
sobre el que hauria pogut ser altrament.
El principi del precipici: l’últim del primer!
Sempre apareix una nova pell:
la natura del serpent.
Sempre apareix una nova pell,
del qui té i el qui no té.
Sempre apareix una altra pell,
quan pensaves estar en el cert.
Sempre apareix una nova pell:
la natura del serpent.
Sempre apareix una nova pell,
del qui té i el qui no té.
Sempre apareix una altra pell,
quan pensaves estar en el cert.
Sempre apareix una altra pell…
i una altra i una altra i unaltrapell!
