El dia que giri una cantonada i la gent em regali un somriure, el dia que l’última bala vulgui arrencar l’ànima a un innocent… Fusells, que maten la gent i, amb ells, les paraules, jo sé, que si avui estic boig, el món ho està més…   Una vida, una història, i un món que gira i gira… Un somriure, imagina, un món sense injustícia… Una vida, una història, un somriure que imagina…   He escollit ser un xic rebel, i amb paraules rebel·lar-me, puc ser la veu de la protesta, com vidres que es claven en la veritat… Allende, Presidente, Guevara, Víctor Jara… Fusells, que maten la gent i, amb ells, les paraules, jo sé, que si avui estic boig, el món ho està més…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /