Ell ja no sent passar es carros
per ca seva es dematins
ni quan comença a fer fosca
ni quan tornen pes camí.
S’asseu debaix sa porxada
on abans tenia es llenyer
i fuma un xigarret de pota
com quan era pareller
i té preparat s’altra cambra
per si a vore’l es fill vingués
ell viu tot sol a ca seva
té de tot i no te res
sa seva dona és a la gloria
i ell no sap ni es fill on és
té barcelles d’enyorança
i de pena es cor el té ple…
I li fa mal ai li fa mal com una espasa
i li fa mal com una espina dins sa pell
tant va plorar i tant ha plorat que no li queden
llàgrimes més i no el consolen poc ni gens
i una rosa dalt sa taula sempre té
i un rosari fet de fusta que jo sé
mil vegades l’ha passat
i una rosa dalt sa taula sempre té
i un rosari fet de fusta que jo sé
mil vegades l’ha passat.
Ell viu tot sol a ca seva
té de tot i no té res
sa seva dona és a la gloria
i ell no sap ni és fill on és
té barcelles d’enyorança
i de pena es cor el té ple.
i li fa mal ai li fa mal com una espasa
i li fa mal com una espina dins sa pell
tant va plorar i tant ha plorat que no li queden
llagrimes més i no el consolen poc ni gens
i una rosa dalt sa taula sempre té
i un rosari fet de fusta que jo sé
mil vegades l’ha passat
i una rosa dalt sa taula sempre té
i un rosari fet de fusta que jo sé
mil vegades l’ha passat
mil vegades l’ha passat (aiii)
L’amo, adéu siau!
