UNA NIT A L’ÒPERA
Aquesta nit hi ha Liceu.
De l’aristocràcia, palau.
Bell. Ferm. Gran. Senyor.
Prepara’m l’smoking, Romeu.
Vull el cotxe a punt a les deu.
Sabates. Colònia. El bany. Ràpid.
Núria, digue’m si en tens per molt.
Els nervis em tornaran foll.
Tres hores vestint-te. No puc més. No puc!
Joan Anton, amor meu.
No tinguis pressa, com hi ha Déu!
Només penses amb el teu.
Arribarem i entrarem sols.
I farem el paper dels nous.
Cols. Recols. Ostres noi.
Val més arribar tard i bé,
Que no pas fer-hi el pagès.
Ets poc entès.
Entra Nurieta al gran palau.
Som al bressol de nostra sang.
“Rango”. Fortuna. Classe. Seny!
Joan Anton, vés quina sort.
Encara hi han mirons de cor.
Fixa’t quina colla ens mira.
El vi i la mala veta,
Fa que ragi l’aixeta.
Mira la senyoreta,
que va ben vestideta.
I mira el senyoret,
que va ben vestidet.
I mireu com nosaltres,
que ens diuen els altres,
caurem en moltes faltes,
i pararem les galtes.
Mentre fem palauets
per aquests senyorets.
I ara mirem.
I ara aplaudim.
Que entren contents
mentre esperem
I ara mirem, i ara aplaudim, mentre esperem
el nostre temps, i ara mirem, i ara aplaudim
el nostre temps, el nostre temps
el nostre temps
el nostre temps.
I ara mirem, i ara aplaudim, mentre esperem
ENCARA NOIS, ENCARA
No rigues massa de pressa, que se’t pot glaçar el riure.
Atenció a la jugada, que ens pot ploure altra vegada.
Aquell que anava d’ocre, ara va de groc.
Canvia poc.
Aquella papallona, ara borinot.
No surt del pot.
Aquell que tant resava, ara va per sant.
Patim, patam.
aquell obrer del plom, ara plom i goma.
De broma a broma.
Aquell que dreta i dret, ara dret i dreta.
Turet, tureta.
Aquell que aconsellava, ara ja fot crits.
Estats Units.
Aquell de la mà dura, ara “dura-cràcia”.
Ves quina gràcia.
Aquell de tisoreta, ara punyalet.
És més finet.
Aquell del no diàleg, ara parla amb tots.
El joc del bord.
Aquells del: hem guanyat. Ara no hem perdut.
L’arròs eixut.
Aquells volen ser ells, ara, abans, després.
Au! Corre. Ves!
Ah!
I aquell que no vivia, ara encara menys.
I els “borlins” plens.
No rigues massa de pressa, que se’t pot glaçar el riure.
Atenció a la jugada, que ens pot ploure altra vegada.
