Vine’m a buscar,
vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi,
balla com una lluna a l’aigua.
(Txarango i Zoo ballant-vos l’aigua)
Oi oi oi, ai ai ai,
oi oi oi, balla com una lluna a l’aigua.
Busco el batec de la terra, la meua pell.
No importa res mentre dure la guerra.
Busco les lletres, les regnes d’algun vaixell
en este món on recull qui no sembra.
Mira, busquen tresors els Txarango,
i en un soler troben or.
I a mi que em van la “jarana” i el mambo
i tot el que estiga parit amb amor.
No vull veure’t, ni escoltar-te,
que estos han fet tants miracles; no, han donat lliçons.
I ni de Clòwnia trencaré jo el pacte.
Llenya als de dalt; teatre i cançons!
Vine’m a buscar,
vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi,
balla com una lluna a l’aigua.
T’he vist una ànsia en el pit d’animal ferit,
ploma i llengua verinosa que pren partit
de no fer nosa, de fer país.
Ni el cap molt alt ni mai mirar-se el melic.
I amb aquesta por a l’oblit caminàvem
trencant els límits aliens als confins,
que us han ballat les més grans i els més nanos.
“Locos”, jo vull cantar el vostre disc!
I vull veure’t i escoltar-te.
Gràcies per fer tants miracles amics, de debò.
I ni de Clòwnia trencarem els pactes.
Llenya als de dalt; teatre i cançons!
Vine’m a buscar,
vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi,
balla com una lluna a l’aigua.
Que sona Txarango, presente!
Des de Catalunya al món sencer.
Balla, balla!
Crema Barcelona i la lluna ens mira
quan de nit delira la ciutat.
Puja la música. La sala crida.
Som una bala a la deriva, tenim foc a la sang.
Puja la música. Crema la vida. Vine’m a buscar.
(I que passen els anys
i que bufen fort els vents que jo)
vull amb tu tenir el temps.
(Els Txarango, què passa “primo”? Eh!)
Oi oi oi, ai ai ai,
oi oi oi, balla com una lluna a l’aigua.
