Una nit lànguida i molt insípida,
per vies cèntriques va caminant,
sota la típica finestra gòtica
a cops de cítara va recitant:
“Niña purísima de faz angélica,
que entre las sábanas clapando estás,
ábreme sílfide tu alcoba cálida,
que ni los pájaros lo xerraran”.
La noia pèrfida no era romàntica,
i de la música se’n va cansar:
“Escolta Fígaro,
deixa’t d’esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp”,
