Una caragola fon

M’acaronen els vaixells
les barques de blanc velam
i no m’agrada el ponent
que sempre em crema i no puc ballar.
Jo balle molt dolçament
quan bufa el vent de llevant
i amb els núvols que du el vent
me’n vaig i regue els vostres camps.
I una caragola fon
la que a mi m’ho va contar
una caragola fon
amb el soroll de la mar.
I guarde al fons del meu cor
la mirada vigilant
de tots els nostres poetes
que des de sempre m’han estimat.
I he viscut tota la història
dels pobles que he anat besant
i les naus que naufragaren
per tots el segles navegaran.