Com plou, com mulla
m’esquitxa de gotes a plom
tants trens, tants pugen
s’estira la franja a milers de vagons.
Anem al sud, anem on sigui si és lluny.
És fred, no em cura
un plat ayurvedic i prou
és dolç, no escura
un té ple de sucre i d’espècies a pols.
Anem al sud, anem on sigui si és lluny.
És fosc, no és broma
i ens queden les hores de més
com són, com sonen
les coses que llença aquest home que riu.
Riu per net, riu de viu
o està distret… No cau ja res d’un tren a fora.
Què fa de tren.. Què fa? Què escriu? On va?
Rails amb travessers
es fan i desfan.
