Et sembla tan estrany, que hagin passat tants anys,
Tots els teus records s’han convertit en un parany.
Era d’hora al matí, i no ho vas veure a venir
Amb tantes històries com havies ja sentit.
Ho va deixar tot fet, foc i cafè calent
Va sortir al mar, no feia vent
Semblava alegre va dir la gent
Va enfilar dret a l’horitzó
En els seus llavis una cançó
La que et cantava per despertar-te al matí.
Et posis de cara o et posis de cul
Dormint o llevada o fent el gandul
El mar i la platja s’estan aquí per tu.
No hi ha cap gavina que aixequi el vol
Quan vas i et despulles per prendre el sol
Les ones es paren, i el mar és un llençol.
I els peixos a l’aigua deuen apostar
Qui serà entre ells que et podrà acompanyar
Quan es fa tard i arriba l’hora baixa i tu surts a nedar.
Viure és el temps que et passes fent plans de futur
Però no hi ha futur si no hi ets tu
I tota una vida se’m pot fer un temps molt llarg
Sempre amb aquest regust amarg.
Ah, em sento com en terres de ningú
Ah, lluny del lloc on no em vas vulguer dur
Mai podré tornar a sentir res que em faci ser d’aquí.
Ah, no puc imaginar-me que ets mort
Ah, somio que no pots trobar el port
Mai deixaré de vigilar, mai m’allunyaré del mar.
Tan sola sense tu,
Però no vull a ningú
Si el mar et va fer presoner
I no vol rescat ni em demana res,
M’haurà de veure morir aquí
Mirant les ones anar i venir.
Com cada dia i com cada nit,
Esperant sentir una guitarra lluny dins del mar.
