Si vols treu-te la disfressa
fes-ho sense pressa
i respira com si fos el primer cop
Tots tenim els nostres monstres
ens sentim vulnerables
potser és això el que ens crida a ser millors
Tens un sostre fet d’estrelles
i un llarg camí als teus peus
les mans per construir-te
i la més dolça de les veus
Com ens costa tant entendre
que els fruits d’aquesta terra
ens esperen més enllà de tantes pors
Que molts voldrien enlairar-se
robar les teves ales
per escapar de vides sense amor