Quan m’adormi seré una ombra
carregada de foscor, per abraçar-te.
Vindré carregat de nit, xop de llàgrimes;
cavalcaré núvols foscos, plens de lluna,
i coneixeràs els meus llavis,
els llavis suaus que tu estimes.
Quan m’adormi seré una ombra
carregada de foscor, per abraçar-te.
Et portaré fulles mortes i flors negres
perquè tu els tornis la vida.
Et cobriré tota la pell de soma
perquè perdis el món de vista.
Quan m’adormi seré una ombra
carregada de foscor, per abraçar-te.
Viuràs nit, fred i el dolor
del primer moment, del trucar a la porta,
per entrar tota just després
a l’orgasme etern del món fantàstic.
Quan desperti seré un sol sol,
tu i jo i junts serem un sol sol,
llum blanca i tendra.
