Cada nit acaba igual, el final és el mateix,
submergit a dins d’un got sense cara ni cervell.
Ja no queda res de mi, m’he regalat als barrils,
cada rot i cada glop són la meva destrucció.

Ja sé quin és el remei, ja he trobat la solució
per ofegar les penes, la gerra d’un sol glop.

Puc pensar sense existir, puc renéixer i puc morir,
puc travessar les parets i tocar l’infern i el cel.
Sóc el rei de la ciutat, sóc un cotxe i sóc un gat,
ja d’aquí ningú em traurà, avui ningú em traurà.

Ja sé quin és el remei, ja he trobat la solució
per ser rei per un dia, la gerra d’un sol glop.

Quan corrien uns bons temps, hi havia a la ciutat
una dona amb un encant que ens portava a tots de cap.
Cada dia i cada nit queien homes als barrils,
Sols per ella moriré i en l’alcohol m’ofegaré.

Ja sé quin és el remei, ja he trobat la solució
per oblidar les dones, la gerra d’un sol glop.

Ja sé quin és el remei, ja he trobat la solució…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /