Un senyor damunt un ruc

Un senyor damunt un ruc.
Un senyor damunt un ruc.
Un senyor damunt un ruc.
Damunt un ruc?
Damunt un ruc.

Es ruc va caure, va llenegar,
hi havia aigo, se va sollar.

Es senyor deia per tot arreu,
qui no vol caure?
Qui no vol caure?
Qui no vol caure
que vagi a peu.
es ruc va caure d’un tropissó
per ses orelles saltà es senyor
llavores deia amb es front blau
no basta sebre, no basta sebre
quant s’ase cau.