Agenollat
als vicis tristos,
nus corredissos
de realitat.
Cossos humans
passant les hores,
esperant noves
omplint espai.
Retorn etern
als dies fòssils,
navalles dòcils
copen l’infern.
Claus rovellats,
fusta vinclada,
llum apagada
per cosir el trau.
Un pas en fals:
gosar atrevir-me
sepultà el dia
i no tornarà.
