No Èrem dos, Èrem un i mig.
Jo era zero setanta-cinc.
PerÚ sense la teva part no arribo
ni a zero i mig.
I vaig seguir restant
fins a tocar a menys vint.
Ja saps que no Ès senzill
tornar a ser un.
Amb un 6 i amb un 4
veig la teva cara.
Com ho far‡s aquest cop?
Com ho far‡s aquesta vegada?
Dius mitges veritats,
perÚ has perdut el compte.
Dos dies que fa que no pots treure’t el buit de l’estÛmac.
I est‡s per sota d’un 5
i no hi ha forma d’anar a mÈs.
Si a les 12 vas al llit
perÚ no t’adorms fins les 7,
compta fins a 10, fins a 20,
fins a 80.
I no em demanis com, no ho sÈ,
perÚ l’arma Ès aguantar.
Un quadrat i un triangle,
em faig una casa blanca.
…s mÈs o menys com jo,
no hi ha res, cap, cap angle.
Mira, ves per on,
algun ocell hi canta.
PerÚ amb un 6 i un 3
una nova cara apareix.
No et pensis que no m’espanta.
No et pensis que no m’agrada veure’t cada tarda.
PerÚ dir que no,
en diuen la teva por
de ser dos i caure.
PerÚ dir que no,
tot i la meva por
de tornar sol a casa.
No va per aquÌ, Ès mÈs senzill,
el resultat no t’encaixa.
Ni mÈs ni menys,
no pots sumar ning˙
Per tornar a ser un.
No Èrem dos, Èrem un i mig.
Jo era zero setanta-cinc.
PerÚ sense la teva part
no arribo ni a zero i mig.
I vaig seguir restant
fins a tocar a menys vint.
Ja saps que no Ès senzill
tornar a ser un.
