M’estire al llit, el rellotge
fa tic tac i pense en tu.
Pegue voltes, m’he acostumat
a la confusió. Res de nou.
Flashbacks, càlides nits
enrere quedaran.
Bagatge de
records, un i altre…
De vegades m’imagines
davant teu, allunyada,
em crides pel meu nom
i no et puc escoltar.
Llavors em dius: “espera’m”,
i jo vaig més lenta.
Es solta l’altra mà.
Quan estigues perdut
pots trobar-me a mi,
un i altre cop.
I si caus jo t’agafe, t’esperaré,
un i altre cop.
La meua imatge desapareix
i tot es torna gris i fosc.
Mentre mires per la finestra
et preguntes si estic bé.
Secrets que
han estat robats
de ben endins,
un tabal descompassat.
Quan estigues perdut
pots trobar-me a mi,
un i altre cop.
I si caus jo t’agafe, t’esperaré,
un i altre cop.
Un i altre cop
