Un exèrcit al costat d’un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres,
un exèrcit d’un país que té llum com a bandera,
és l’amor el seu encís, la utopia presonera,
un exèrcit d’un país que té llum com a bandera.
Són arreu els núvols com trinxeres,
no se’ls veu i lluiten com a feres,
i s’abracen, s’enamoren, el poder miren i passen.
El que fan és molt més que fer guerra,
van buscant tresors d’amor per terra,
i somnien, s’equivoquen i en l’amor trencat rumien.
Un exèrcit al costat que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m’he iniciat a estimar aquesta Terra,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes,
gestes de gran llibertat que són per l’amor grans festes,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes.
Van morint quan mor una esperança,
van vivint la mort sense recança,
doncs ells saben que a la vida sense somnis ells no hi caben.
Van ben sols i fràgils com onades,
tu què vols s’enfonsen a vegades,
que és molt dura aquesta guerra
per fer més neta la Terra.
