De cop ho veus molt clar i poc després no s’entén res.
No serveix de gaire cosa tenir ulls quan ets cec.
Una paret davant els nassos, una pedra al cervell;
vocació de ramat, com un anyell.
Encara hem de trobar un déu per tothom,
a qui no molesti si te’l creus o no,
Ni enfadat ni venjatiu, tampoc totpoderós,
un déu que comet errors.
Encara hem de trobar un déu per tothom,
a qui no venerar, amb qui es pugui estar d’acord,
que no et forci a escollir entre la fe i la raó.
Encara hem de trobar un déu per tothom.
Encara hem de trobar un déu per tothom,
a qui no venerar, amb qui es pugui estar d’acord,
que no et forci a escollir entre la fe i la raó.
Encara hem de trobar un déu per tothom.
Un déu insegur,
un déu per tothom.
Però és tan evident,
està tan clar que ho som
els humans, els humans,
és tan simple, és tan fàcil, els humans,
els humans, els humans,
es evident, som els éssers humans.
