M’he trobat un cor a terra
encongit, tremolós i ferit.
Era al mig d’un carrer del centre,
és estrany que ningú l’hagi vist.

M’he trobat uns ulls que no miren
apagats com estrelles de dia,
com cavallets que fa temps que no giren,
com dos pous on s’hi enfonsa la vida.

M’he trobat unes mans tan cansades
d’intentar agafar l’amor que se’n va…

Però l’amor no s’agafa
l’amor es respira
és un canvi de ritme
i vibració d’alegria.

Els pous es travessen
i els deixes enrere
i agafes tramvies
i barques de vela.

Hi ha onades que baixen
hi ha onades que pugen
i el cel sempre és ampla
i el sol va amb la lluna.

Tornem a posar
cada cor al seu pit
compartim el batec
i que marxi el neguit.

Que l’amor no s’agafa
l’amor es respira
és un canvi de ritme
i vibració d’alegria.

L’amor no s’agafa
l’amor es respira
pots viure amb les ales
que et dóna la vida.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /