Un bon dia em sentia
tan remoguda com una ampolla al mar,
llençada per les mans brunes
d’una dona de pocs anys.
Un bon dia envellia
i vaig adonar-me que no havia tingut nens.
Vaig comprar-me una guitarrra
i vaig escriure un poema en vers.
I vola, vola la gavina pel cel
i en vent se l’endu mar enllà.
Un bon dia venia
un cavaller caminant pel camí ral,
duia cabellera llarga
i ulls brillants com dos fanals.
Un bon dia jo rebia
una carícia i un mirall per estrenar
i un martell per carregar-me’l
i amb els trossos fer un vitrall.
I vola, vola…
Avui sí que fa un bon dia,
el sol pinta llunes sobre la pell del mar.
Ja no es veu la polseguera
del camí que vas agafar.
Se m’enreden les paraules sota la llengua
i es que ara vull deixar anar
tota pena silenciada per tants segles
i aquí va.
Sol et veig en la distància
i omplo el buit que vora meu tu vas deixar,
amb onades de tendresa, amb goig,
amb la dansa del recomençar.
I vola, vola…
