No és prudent que vagis preguntant,
que t’allunyis del camí del perfecte ciutadà.
Matrimoni fatigós, ocupació en mal estat
i tu sempre amb la idea de que et facin encarregat.
Tampoc et convé trencar-te la mollera
per coses que, al pensar-les, converteixes en problemes.
Deixa que el món segueixi el seu curs
i tu en silenci i a veure si te’n surts.
No cometis tu l’error d’alterar les directrius
que dirigeixen la gent amb la que vius.
“Es preferible la injustícia al desordre”
deia l’avi fatxa al posar-se l’uniforme.
La teva conducta inquieta als veïns,
els teus amics ja no saben ni què dir.
Tot era així abans que tu naixéssis,
així és que calla, jeu i no et queixis:
Perquè estàs a Ultramèmia,
viuràs a Ultramèmia,
has nascut a Ultramèmia,
i et moriràs de fàstic
brodant amb nàusea la seva bandera.
No és aconsellable desconfiar del dirigent,
que guia el teu destí i tota la teva gent.
Ell pensa per tu, és que encara no ho veus:
amb un cervell sobra per la penya que va a peu.
Fas que el president sembli ser místic
i a sobre pretens que ningú et vigili.
Tot era així abans que tu neixèssis,
així és que calla, jeu i no et queixis:
Perquè estàs a Ultramèmia,
viuràs a Ultramèmia,
has nascut a Ultramèmia,
i et moriràs de fàstic
brodant amb nàusea la seva bandera.
Poses la pòlissa a la estafeta,
millor ser innocu que profeta.
Treu-te del cap al dirigent enderrocat.
Tampoc és tan incòmode viure agenollat.
Perquè estàs a Ultramèmia,
viuràs a Ultramèmia,
has nascut a Ultramèmia,
i et moriràs de fàstic
brodant amb nàusea la seva bandera.
