M’escrius una carta, em dius que t’en vas d’aquí
Que el cel ja no brilla, que vols llibertat per fi,
La gent no sap el que vol el mon va al revès
Ciutats com nius de corcs on no bufa quasi el vent…

I t’en vas, a l’orient
Lluny d’aquí
I t’en vas a l’orient,
Amb el vent…

M’escrius una carta, t’en vas ja no pots seguir,
Les normes de vida que aquí duu la gent
Tu creus que s’enganyen tots amb fanàtics ideals,
Que ens omplen d’imatges , que no ens deixen ni pensar.

I t’en vas, a l’orient
Lluny d’aquí
I t’en vas a l’orient,
Amb el vent…

Sensacions i una nova vida…
Tornar a començar de nou, si,
La ocasió de ser tu qui ets
Buscant llibertat…

M’escrius una carta, em dius que ja has arribat…
Que el cel és un somni i l’aigua com un mirall
La gent viu tranquil.la aquí, ni presses ni fum enlloc,
La pau que respires fa tendre la nit del llop
M’en vaig cap a l’aeroport, vull saber tots els secrets
D’una vida sense presses i mil màgiques nits…
Dintre meu cap sensació ni de pena o de neguit
A terra queden les penes, vaig cercant el nou destí…

I m’en vaig a l’orient,
Lluny d’aquí…
I m’en vaig a l’orient,
Amb el vent…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /