Voldria ser poeta
per dir-te com t’estimo
per convertir mes llàgrimes
en versos i en cançons.
Per prendre i oferir-te
els boscos, les estrelles,
les ones i les coses
més belles d’aquest món.
Ulls verds de mirada tendra
que no puc aconseguir.
Qui pogués els teus ulls prendre
i, tot mirant-los, morir!
Voldria ser la mar,
de la cala on et banyes,
i el blanc llençol de seda
que embolcalla el teu cos.
I el mirall que als matins
el teu rostre emmiralla,
per fer-te la companya
del teu dolç llit d’amor.
Ulls verds de mirada tendra
que no puc aconseguir.
Qui pogués els teus ulls prendre
i, tot mirant-los, morir!
