Els prínceps seran reis en un regne de cecs.
La mar un continent de nens que s’han fet vells.
Les gàbies amples cels. Els arbres sense arrels.
La casa i el castell de flames seran plens.
I el sol no sortirà. I el cel s’enfosquirà.
I el món potes enlaire. El foc que neix de l’aigua.
Capgirarà les ments dels qui no esperen res de nou.
Traurem les esperances de la caixa dels records.
Les hienes ploraran. Els ponts s’esfondraran.
Ciutats esdevindran deserts de marbre i fang.
Muntanyes seran valls. Els sentiments, metall.
El negre en lloc de blanc ens tenyirà la sang.
I el sol no sortirà. I el cel s’enfosquirà.
I el món potes enlaire. El foc que neix de l’aigua.
Capgirarà les ments dels qui no esperen res de nou.
Traurem les esperances de la caixa dels records.
Fogueres seran pous. Humides llengües pols.
Els àngels de la mort, humans fornicadors.
Les llàgrimes, un joc. La nit perderà el nom.
El ritme a contrascor. La festa ens durà el dol.
I el sol no sortirà. I el cel s’enfosquirà.
I el món potes enlaire. El foc que neix de l’aigua.
Capgirarà les ments dels qui no esperen res de nou.
Traurem les esperances de la caixa dels records.